A Catalunya, els preus del lloguer han pujat un 35,6% entre el 2013 i 2019, fet que afecta significativament a les joves en tant que el 80% de les llars joves són llogateres. La precarietat juvenil, l’augment de preus de lloguer i la falta de polítiques públiques provoquen que el 56% de les joves pateixin desnonaments silenciosos; que hàgim de destinar de mitjana a Catalunya el 120% dels nostres salaris per poder pagar l’habitatge – encara que les recomanacions internacionals diguin que hauríem de destinar un màxim del 30% de la renda a l’habitatge -, o que gairebé el 60% de joves declari haver patit abusos amb relació al lloguer.
Hem arribat a un punt crític i és necessari assenyalar l’arrel dels nostres problemes. El problema amb l’habitatge el trobem en un sistema de producció neoliberal que visiona a l’habitatge com una mercaderia amb la qual poder especular. Aquesta visió mercantilista que està disposada a sacrificar-ho tot per tal de fer créixer l’economia ha provocat que les polítiques d’aquest sector vagin dirigides a la desregularització i l’ampliació de privilegis de grans propietaris.
Des de la crisi del 2008 la situació social i econòmica de les joves ha estat especialment precària. Malgrat que des del 2010 fins al 2017 el salari brut del total de la població hagi augmentat lleugerament un 2,99%, els salaris del jovent s’han vist reduïts en un 20,78%. L’any 2019 el 90% de nous contractes joves van ser temporals i, segons la taxa AROPE, la població jove és el segon col·lectiu amb major risc de pobresa i exclusió social a Catalunya, tot seguit de la població menor d’edat. Aquesta situació no farà més que agreujar-se arran el context de la COVID-19 i l’atur que patim les joves està arribant ja als pitjors moments de la crisi passada amb un 33,8% de joves aturades.
D’acord amb les dades oficials, les joves ens trobem en la situació més precària de la història recent en matèria habitacional. Segons l’Observatori Català de la Joventut la taxa d’emancipació ha arribat al mínim històric del 19,7%, i de les joves que es poden emancipar el 76% no viuen al barri o municipi que voldrien pels preus de l’habitatge. Tot i ser considerades per la mateixa administració pública com un col·lectiu especialment vulnerable, i encara que el 98% de joves percebin l’habitatge com una necessitat fonamental i un dret bàsic que hauria de ser protegit per l’administració pública, avui dia no existeixen polítiques públiques específiques per a joves en aquest àmbit.
Per tot això exigim solucions; solucions que són justes, dignes, possibles i que ja s’estan aplicant en altres llocs:
Consolidar la darrera reforma sobre el topall de preus de lloguer i promoure i realitzar noves reformes legislatives complementàries per regular els preus de lloguers, per reduir les garanties addicionals i els abusos, i per facilitar alhora l’estabilitat i la flexibilitat que demanen els projectes de vida de les joves.
Aturar tots els desnonaments, fins que es posi fi a l’estat d’alarma. Davant del Decret de desnonaments que va fer públic el Govern de la Generalitat de Catalunya, exigim que es faci efectiva la Llei 24/2015 i el Decret 17/2019.
Generar informació i augmentar la dotació de recursos de les oficines d’habitatge, per tal de garantir l’assessorament i defensa de les joves llogateres. Incorporar l’existència de recursos i eines en defensa contra la discriminació en matèria d’habitatge l’assetjament immobiliari i els abusos (sobrepreu que incompleixi la nova llei catalana, no retorn de les fiances, manca d’informació, clàusules abusives, no realització de les obres de conservació, etc.).
Articular un veritable sistema de polítiques públiques d’habitatge destinades a les joves. Prioritzant les polítiques de lloguer. Augmentant de forma substancial i decidida el parc assequible protegit de lloguer permanent, destinant el 30% de l’Habitatge Públic al col·lectiu jove, i recuperant la Renda Garantida d’Emancipació.
Garantir de forma efectiva, a través de totes les mesures proposades, el compliment dels següents objectius: (a) Un augment de la taxa d’emancipació de les joves i de l’accés de les joves a l’habitatge protegit de lloguer, (b) una reducció substancial dels ingressos destinats al lloguer i dels abusos, (c) l’equiparació de les ajudes actuals al pes real de les joves llogateres i de forma correlativa a les seves dificultats extres per accedir a l’habitatge, (d) la reducció de les ajudes familiars per costejar l’habitatge, (e) la reducció de la preocupació de les joves pels augments de preus i els canvis d’habitatge obligats (desnonaments silenciosos), així com que (f) el motiu de no emancipació siguin els recursos econòmics.
Signen: