El capitalisme no només ensenya les urpes, sinó que a una velocitat vertiginosa despulla la classe obrera dels seus drets més fonamentals. Així mateix, l’opressió històrica que hem patit les dones pel sol fet de ser dones no disminueix, sinó que troba noves formes d’expressió. La violència de gènere; la divisió sexual del treball, que comporta una escandalosa bretxa salarial; l’eliminació de drets bàsics com l’avortament lliure i gratuït; i la mercantilització del cos i dels òrgans reproductius són alguns dels atacs que rebem, dia rere dia, la meitat de la població mundial. Per això, la lluita contra el sistema capitalista no serà mai completa sense la lluita contra el sistema patriarcal.

I és que la pobresa té rostre de dona. La històrica divisió sexual del treball posa les bases per la seva explotació i desigualtat en l’àmbit econòmic, mentre que l’augment de les retallades sobre els drets de la classe treballadora afavoreix la redistribució asimètrica dels recursos. Això afecta especialment les dones. La reforma laboral comporta una precarització i discriminació salarial en totes les franges d’edat, des de les treballadores més joves fins les pensionistes; a més, la falta de pressupost en educació o el fracàs de la llei de la dependència provoquen que les dones seguim assumint la feina no remunerada de cuidadores o mestresses de casa. Quedem, doncs, relegades a un paper secundari poc reconegut en la societat; paper imposat històricament pel patriarcat.

En molts àmbits, la violència que s’exerceix sobre les dones és invisible i subtil. Actualment, però, la societat no pot seguir desviant la mirada: aquest any, més de noranta dones han estat assassinades a mans de la violència masclista. No es tracta de casos aïllats, sinó que s’emmarquen en un context de violència estructural envers les dones. Un assassinat és només la punta d’un iceberg d’opressió i maltractaments. La JSUC denunciem els esforços de la societat patriarcal per normalitzar les situacions de violència cap a les dones i per desacreditar la lluita feminista.

Aquesta lluita està especialment dividida en el debat sobre la prostitució. La JSUC ens declarem abolicionistes, ja que ens oposem a un món on s’imposin les regles del mercat i on tot tingui preu. Sota la bandera de la liberalitat i el progressisme, diferents partits polítics i segments socials aposten per la regulació de la prostitució per l’alliberació i la revolució femenina. El nostre posicionament ens obliga a nadar a contracorrent, però tenim la convicció que allò realment revolucionari és respectar i vetllar per la salut de les dones, i denunciar la prostitució com a forma d’explotació de classe i de gènere. Només així acabarem amb la desigualtat entre homes i dones. El missatge és clar: no som una mercaderia; els nostres cossos no es poden comprar, vendre o llogar.

La reforma de la llei de l’avortament també suposa un retrocés en els drets de les dones, amb la voluntat d’esborrar la conquesta de l’avortament lliure i gratuït. Aquesta ofensiva neoliberal, patriarcal i reaccionària aspira a controlar la llibertat reproductiva i sexual de les dones; en definitiva, la llibertat a decidir sobre els nostres cosses i les nostres vides. També obre les portes als avortaments clandestins, amb els riscos que això comporta, de milers de joves que no vulguin o no puguin obtenir el permís dels pares per avortar. Tot plegat està orientat a la imposició d’un model de família tradicional i heteropatriarcal, incompatible amb els drets més bàsics de les dones.

Davant aquests atacs, la JSUC ens declarem feministes, perquè entenem que l’enderrocament del sistema capitalista no és possible sense la igualtat de gènere. Advoquem, doncs, a favor de l’autodefensa feminista com a eina per lluitar contra el patriarcat i el sistema de classe. Cal que prenguem consciència sobre les diferents formes d’opressió que afecten les dones i lluitar col·lectivament, no només en l’àmbit polític i legislatiu sinó també reforçant els mecanismes d’educació i sensibilització feminista. Aquesta educació ha d’estar basada en valors de la igualtat de gènere que permetin construir nous models de relació entre homes i dones i eradicar, finalment, tot tipus de violència i discriminació envers les dones.