Víctor Tirado – 12/01/2025

Tot i haver marxat a viure a Barcelona fa uns mesos, traint a l’adolescent que deia que mai aniria a viure a BCN, encara mantinc enterrat entre missatges el grup d’Esquerra Unida Sant Boi. Els zeros i uns que encara em connecten amb el que va ser el meu primer nucli de militància activa m’han fet arribar avui la imatge de la porta de l’Espai Fil Roig embrutada amb esvàstiques nazis.

Ho han intentat i no ho han aconseguit. Tot i la evident intenció de fer-nos por, el què he sentit ha estat pena per veure el treball de tants camarades fet malbé. Per contra, m’he trobat recordant com va ser el canvi de local, la presa de decisions sobre la decoració, la reparació i adequació del local i com encara tinc pintura vermella a la jaqueta que m’havia comprat fa poc temps. També va ser clau el paper del Partit en tot aquest procés i com, sense organització, no estaria obert un espai on hem parlat de la III República, hem debatut els documents de la I Assemblea Nacional d’EUCat i on hem convocat a col·lectius juvenils per parlar d’antiracisme.

Gràcies al Partit hem anat arribant gent amb inquietuds i visions diferents sobre la ciutat. Vam confluir a Esquerra Unida de Sant Boi i junts hem viscut riures i plors, especialment al voltant de les últimes municipals.

Gràcies al Partit vam poder comptar al camarada Álvaro, llicenciat en Belles Arts i responsable de disseny que ens va dissenyar l’skyline de Sant Boi a la paret en verd, lila i roig al soterrani del local.

Gràcies al Partit i a la seva història de no resignació tenim un grup de veterans que van arreglar, masillar i pintar gran part del local. Va ser un d’aquests veterans el que va decidir que la porta fos gris, que hi havia massa negre i roig al local i que el nostre color era el vermell i ja, que no érem anarquistes. I va quedar genial.

Per tant avui és un dia per estar orgullós de militar a la JSUC  i al PSUC viu, d’estar rellançant un projecte com el d’Esquerra Unida de Catalunya que es reclama anticapitalista i antiOTANista.

Mentre els feixistes es dediquen a pintar esvàstiques de nit, nosaltres seguim orgullosos obrint el local a la ciutadania per a oferir un espai a la classe treballadora de Sant Boi que busqui una alternativa a la misèria capitalista.

Encara hi ha d’haver pintura de quan vam decorar el local així que quan els camarades ens convoquin allà hi serem. I aquest cop, serem unes quantes més.