Aquest Primer de Maig no estarem als carrers ni a les places reivindicant el dia de la nostra classe, celebrant els drets conquerits i lluitant pels que queden. Aquest Primer de Maig estarem confinades a casa nostra per la situació d’excepcionalitat social en què ens trobem. Però això no vol dir que oblidem la nostra data: el Dia Internacional de la Classe Obrera.

Al llarg de totes aquestes setmanes de crisi sanitària i econòmica, ha quedat demostrat que, sota el sistema capitalista, la gestió de les crisis es farà sempre sota la premissa de defensar els beneficis privats. S’ha demostrat que és incapaç de prioritzar els drets i béns col·lectius per sobre de l’benefici privat d’uns pocs i no és retòrica. El millor exemple d’això és com davant la pandèmia que estem vivint, mentre no hem pogut realitzar cap activitat més enllà de les imprescindibles per a la reproducció de la vida, el capital i en concret la CEOE han obligat a la classe treballadora a confinar-se en el transport públic i anar a treballar, fins i tot quan aquests llocs de treball no eren essencials per a la situació d’alarma. La lluita de classes no s’ha aturat. La lluita de la classe treballadora en contra de l’explotació capitalista segueix tan vigent com sempre.

I som la joventut al sector de la classe obrera que més està pagant i als costos socials de la crisi econòmica capitalista. Les primeres conseqüències ens deixen dades esgarrifoses: 1 de cada 2 treballadores acomiadades al març són menors de 35 anys i Espanya és el país d’Europa amb més atur juvenil (32% en menors de 25 anys). Això tan sols ve a agreujar la penosa situació en què es troba la joventut espanyola. La situació per a les joves treballadores no és nova però sí s’accentua: ve empitjorant des que es van aprovar per part del PSOE les primeres lleis en què es permetia el treball temporal ja fa dècades i  va empitjorar-se de manera despietada a partir de les crisis de 2008. a més, les joves no hem viscut cap recuperació econòmica i les dades així ho confirmen: el preu mitjà del lloguer, l’opció més assequible per poder independitzar-nos i començar un projecte de vida, ens obligaria a destinar més de l’90% del nostre sou mitjà només a el pagament de l’habitatge.

Malgrat tot això, hem estat, com el conjunt de la classe treballadora en primera línia. Moltes vegades sense els EPI necessaris, amb condicions d’absoluta precarietat en el lloc de treball, realitzant les tasques essencials que estan permetent a la societat superar aquesta situació: repartidors, caixeres, infermeres, netejadores, cuidadores, reposadors… Moltes de les joves en primera línia durant la quarantena han estat contractades amb contractes temporals oa jornada parcial, i serem comiats pel que fa a l’empresariat li convingui. La classe treballadora és qui produeix, té cura i reprodueix a la societat i com en totes les crisis, en aquesta també, ha quedat clarament demostrat. I si som imprescindibles, és hora de lluitar i exigir els nostres drets que també són necessaris. Si produïm els béns bàsics, els repartim, tenim cura de les persones que ho necessiten i les vam curar, assegurem els subministraments de llum i aigua, netegem els carrers i fem que funcioni el transport, ens mereixem no caure en les urpes de l’atur ni la precarietat estructural. Ens mereixem SENER assegurat un treball i un sou amb el qual tenir una vida digna.

Davant els temps difícils que s’acosten només tenim un camí. El camí de organitzar-nos i lluitar pels nostres derechos.Nuestro camí sempre serà la lluita de la classe treballadora per superar aquest sistema que en aquest període d’excepcionalitat ens torna a demostrar que només hi ha el benefici privat, per a ells cap necessitat social ni humana està per sobre de l’capital. Que d’aquesta crisi sortim millor o pitjor només depèn de nosaltres mateixos i de la nostra capacitat de mobilització. I les joves, com sempre, tenim el paper d’empènyer aquestes lluites cap endavant. Tota la història de lluita de el moviment obrer ens demostra que l’empresariat no cedeix cap dret per bona voluntat, tots han estat conquistats i defensats amb organització i lluita.

Visca la lluita de la classe obrera!