La lluita feminista acaba de començar. Seguim als carrers!
març 8, 2020
La solidaritat, el camí per superar el COVID-19.
març 31, 2020

¿Tele-estudi? No és qüestió de mitjans, és qüestió de classe

Els estudiants d’extracció obrera estem veient com les mesures preses per frenar el COVID-19 ens afecten d’una forma molt més greu que a les filles de la burgesia.

El sistema educatiu d’un Estat burgès està supeditat a l’interès de l’capital, reproduint una segregació destinada a perpetuar la posició que en cada formació social té una i una altra classe respecte als mitjans de producció. Per tant, partint que el sistema educatiu del nostre país està construït per la burgesia i per a la burgesia, és fàcilment explicable per què solucions davant de situacions d’excepcionalitat com aquesta obviïn la situació material dels joves d’extracció obrera: el sistema educatiu no està pensat per a nosaltres.

L’estudi telemàtic pel qual s’han inclinat gran part dels centres educatius i, especialment, gran part de les universitats de el Sistema Universitari Espanyol (SUE), no pot ser desenvolupat per les quals no comptem amb determinats recursos informàtics a casa nostra, com com una xarxa Wi-Fi, un ordinador o una impressora, o per les que, tot de si disposar-los, aquests hagin de ser copats per les nostres familiars, que han de seguir tele-treballant perquè el capitalista no vegi la seva taxa de guany afectada.

A més, aquells que hem de compaginar estudi i treball per poder pagar les taxes acadèmiques hem vist com, quan no hem estat també obligades a continuar produint per al patró en situació de perillositat, els EROs i els ERTEs ens han començat a allunyar de que el curs que ve puguem emprendre el pagament de la matrícula, més encara quan ni les universitats van condonar part de la matrícula ja pagada per la pèrdua de la docència presencial, ni el Govern es planteja un ampliació de les beques de Ministeri per recompensar tots aquests perjudicis. Tot això reincideix en l’alarma que durant aquests dies s’ha assentat en les nostres famílies a causa de la propagació del COVID-19 ia l’enorme incertesa material derivada de la crisi econòmica en potència, el que acaba de fer impensable que a les nostres llars puguem reproduir els ritmes acadèmics de la mateixa manera que es fa en el centre d’estudi.

Durant els últims anys hi ha hagut un auge de tendències pedagògiques que fomenten el treball des de casa i l’educació a distància com una necessària adaptació a la societat de segle XXI. En el marc de la present crisi epidèmica, la ministra Isabel Celaá ha aprofitat per publicar un tweet en el qual argumentava que les conseqüències d’aquesta evidenciaven “la necessitat de tenir un sistema robust d’educació a distància”. Els comunistes som conscients que tot això suposa un gir més en la individualització i privatització endògena de l’educació basada en una realitat material que no es correspon, en la majoria dels casos, amb la dels sectors populars. Nosaltres vam optar per lluitar per una educació que posi en el centre els interessos de la classe obrera, que ens formi en igualtat de condicions, mitjançant mètodes que fomentin el suport mutu i el desenvolupament col·lectiu, que ens permeti socialitzar i relacionar-nos entre nosaltres i amb el mitjà existent i que ho faci des d’una educació pública totalitzant, que no deixi res a mercè de la realitat material de cada família, ja que això només pot ser una font de segregació de classe.

Les diferències de classe també es deixen notar de manera molt severa en els Ensenyaments Mitjos, ja que en aquestes apreciem amb gran intensitat la “guetificació de l’educació”, per la qual els centres localitzats en barris o zones obreres compten amb menys recursos i, per tant, no poden desenvolupar les activitats que concerneixen a la docència telemàtica de la mateixa manera que ho fan els centres d’educació privats, concertats o els públics localitzats en zones amb un nivell de renda més gran.

A més, en edats més primerenques convé que la major càrrega de l’estudi recaigui en les hores que la estudiant passa al centre, ja que encara és necessària la imposició d’una disciplina que els seus familiars no poden exercir a l’haver de continuar treballant. En general, podem dir que no és viable que una família obrera adapti els seus horaris familiars, amb les tasques de cures incloses, als ritmes acadèmics que pretenen mantenir els centres mitjançant l’estudi telemàtic, menys encara en moments com els actuals, en els que les llars de classe treballadora, a més de l’COVID-19, temen pel seu futur laboral i material.

Finalment, el tancament dels instituts públics també ha comportat que moltes filles de classe obrera hagin deixat de rebre l’única àpat complet de el dia que tenien fins al moment, el que està destinat a agreujar les dades de malnutrició infantil que presenta el nostre país.

En els cicles de Formació Professional, aquestes eines telemàtiques tornen a mostrar-se com a arma de doble tall, i que sens dubte ja s’està usant en el seu vessant explotadora pel capital. No està assegurat que les estudiants les pràctiques curriculars sí puguin desenvolupar-se mitjançant teletreball estiguin efectivament realitzant les tasques pensades per a aquestes pràctiques, i no cobrint horaris i treball propis d’una relació laboral per compte d’altri. El distanciament de el centre de producció i de la socialització entre treballadores que ja de per si produeix el teletreball es torna més preocupant quan això afecta estudiants els perfils són de fàcil ús mitjançant aquestes i altres fórmules empresarials per incórrer en frau de llei, i per tant cobrir llocs de treball sense remuneració ni contracte, la qual cosa també pot donar lloc per la contrapart a acomiadaments i situacions similars per les treballadores efectives.

Fem una crida a tots els estudiants perquè continuï organitzant-se en aquests dies difícils; que s’acosti al seu sindicat o associació de referència i que participi activament també durant el confinament. Aquests són les úniques eines amb què comptem les estudiants per exigir l’ajornament definitiu de el curs i el recondicionament d’un calendari acadèmic que, per tant, ha de ser modificat en el termini que sigui necessari per salvaguardar els marges mínims que requereix el correcte desenvolupament de les activitats acadèmiques a cada un dels nivells.

Només a través de la feina de base, l’organització i el suport mutu podrem aguantar les envestides contra les estudiants obreres i contra l’educació popular per la que portem tant de temps lluitant.