Comunicat original aquí:

Avui, la vicepresidenta tercera i ministra d’Afers Econòmics i Transformació Digital, Nadia Calviño ha formalitzat el pas de presentar-se per dirigir l’Eurogrup, cosa que des de la Joventut Comunista no considerem que tingui un efecte positiu.

En primer lloc, perquè el que representa Nadia Calviño en el si del Consell de Ministres és l’ala neoliberal del PSOE. És la mateixa ministra que durant els últims mesos ha exercit de vaixell de contenció per a la derogació de la reforma laboral, la mateixa que es va negar a la regulació del preu del lloguer, la mateixa que en el seu nomenament va ser aplaudida per Ana Patricia Botín. Per tant, no cal esperar d’ella una defensa dels interessos de la joventut treballadora que, colpejada per l’anterior crisi i asfixiada per la nova en la qual estem entrant, no pot materialitzar cap futur.

I en segon lloc, perquè la configuració i el desenvolupament de la Unió Europea com a projecte per a les elits econòmiques impedeix que es doni una sortida a la crisi en favor de la classe treballadora. Independentment del maquillatge que puguin tenir les mesures i condicions dels fons de rescat, el fons de la proposta sempre és el mateix: individualitzar el problema i socialitzar pèrdues. Individualitzar el problema perquè no s’assenyala ni al propi sistema econòmic ni al model productiu que, a conseqüència del repartiment internacional de la feina, ens sotmet a Espanya a un precaritzat sector dels serveis. Socialitzar les pèrdues perquè encara que es mantinguin serveis socials i llocs de treball, són sempre a costa de les arques públiques, garantint en tot moment els màxims beneficis per als empresaris. No oblidem que durant la pandèmia les 23 persones més riques del nostre país han augmentat la seva fortuna en 19.200 milions d’euros.

Des de la Joventut Comunista apostem per un projecte de sobirania popular enfront de l’imperi del capital que suposa la Unió Europea. Creiem que l’aliança amb altres pobles d’Europa no passa per aquesta Unió Europea, sinó que cal construir una alternativa que en clau solidària contempli plans de cooperació que permetin posar en primer lloc les vides i les condicions de vida de la classe treballadora, i especialment de la seva joventut, en lloc de servir com a suport dels beneficis d’uns pocs.