Un 23 de Juliol fa 80 anys al bar del Pi de Barcelona es va fundar el nostre partit, el Partit Socialista
Unificat de Catalunya. Quatre formacions polítiques de tradició catalanista, comunista i socialista van
donar el pas necessari per a la creació del partit únic de la classe treballadora catalana. Temps convulsos
envolten la seva fundació, fill del Front d’Esquerres i resposta al cop d’estat, el PSUC va nèixer sent
referent per a la classe treballadora catalana, juntament amb el PCE a la resta d’Espanya, i de la mà dels i
les joves organitzades a les JSU. Encapçalant el front de batalla, les manifestacions als carrers i la
resistència contra el bandol feixista, fins als darrers dies de la República.

Durant la dictadura franquista el PSUC va esdevindre com el partit d’avantguarda de la classe
treballadora. Des de la clandestinitat, el PSUC va aconseguir organitzar la classe treballadora, va
aconseguir integrar tota la inmigració de la resta del estat a Catalunya, va defensar el catalanisme
popular, va lluitar barri a barri pels CAPs, per l’ensenyament públic, per la República, pel Socialisme.

L’ Assemblea de Catalunya, la Comissió Obrera Nacional de Catalunya o les moltes associacions de veïns
van ser les eines del partit a les diverses lluites que es portaven a terme. Eines que van aconseguir
millorar els drets dels treballadors i les treballadores, que van aconseguir millorar els barris, que van
defensar del dret d’autodeterminació de Catalunya, tot això i molt més ha convertit al PSUC no només
en el partit de l’oposició al carrer sino que també en un partit de govern. Les primeres eleccions
municipals van plasmar als ajuntaments l’hegemonia del PSUC a Catalunya, guanyant en el cinturó roig
de Barcelona i altres moltes zones de la nació.

A l’actualitat el PSUC viu segueix lluitant dia a dia pel Socialisme, per la República Federal, pel
Catalanisme popular, pel dret d’autodeterminació, i contra l’heteropatriarcat, des dels carrer fins als
ajuntaments.

Des de la Joventut Socialista Unificada de Catalunya, la JSUC, volem homenatgear al nostre partit en
aquest 80è aniversari, als tants i tantes camarades que han deixat la seva vida pel comunisme, pel PSUC.
En Joan Comorera, Pere Ardiaca, Teresa Pàmies, Gregori López Raimundo, Trinidad Gallego i molts i
moltes camarades anònimes que mereixen que la lluita continui.

Des de la JSUC animem al jovent de tota Catalunya a unir?se, la precarietat laboral consumada en els
milers d’exiliats econòmics, els desnonaments, les privatitzacions i la necessitat de construir una
alternativa al neoliberalisme fan patent la necesitat del projecte comunista.

Venim de lluny i anem més lluny encara!
Visca el PSUC!