El 9 de maig de 1945, les tropes soviètiques van culminar la presa de Berlín i van donar fi, d’aquesta manera, a el règim nazi. El món va poder llavors aixecar la mirada i fer balanç del que havia suposat la barbàrie feixista; una guerra a escala planetària, amb milions de morts i un patiment que no va conèixer fronteres; un infern de persecucions ètniques i nacionals, fomentades des d’una ideologia estatal que va propugnar el supremacismo ari més aberrant; una agressió sistemàtica a el moviment obrer i les seves conquestes, un dels objectius declarats de l’nazi-feixisme malgrat la seva retòrica enganyosa.

Davant l’horror es va enfrontar la resistència. No hi va haver resignació. El antifeixisme es va generalitzar a Europa i al món combinant totes les formes de lluita. La ideològica, confrontant a el racisme i a el qüestionament dels valors democràtics i les conquestes de el moviment obrer. La mobilització social, articulant xarxes de solidaritat per a l’evasió i posterior acollida de les persones perseguides, per al traspàs d’informació clau, o pels sabotatges als exèrcits d’ocupació i els seus col·laboradors. L’armada, des dels destacaments guerrillers a les campanyes dels exèrcits aliats, com aquest Exèrcit Roig que va plantar la seva bandera a la porta de Brandenburg de Berlín i que simbolitza aquest aniversari.

La capacitat de resistència i creativitat que es va demostrar en el desencadenament de forces que van conduir a el 9 de maig de 1945, és un fet històric que no ha de passar per alt. La lliçó que es va oferir a el món segueix vigent, no hi ha enemic que no pugui vèncer-se des d’una mobilització social que defensi els valors de la democràcia, de la justícia social, dels drets i llibertats, en definitiva, els valors de l’antifeixisme.

Com denunciem des del PCE, PSUC Viu i la Joventut Comunista, juntament amb una altra moltes forces democràtiques i progressistes d’Europa, la resolució de Parlament Europeu de 19 de setembre de 2019, va pretendre tergiversar la història dels nostres països amb un discurs anticomunista que respon a la deriva autoritària de la nova dreta. L’any i mig transcorregut ha demostrat la vitalitat de l’antifeixisme i quin és el veritable rostre de qui van emparar aquesta presa de posició; són precisament els que intenten introduir retallades de drets i llibertats sense precedents en els Estats on governen, a el temps que confronten qualsevol contestació social des de la repressió més descarnada. No és casualitat que es pretengui criminalitzar el comunisme; el que s’aspira és a neutralitzar qualsevol possible alternativa que suposi una esperança per a les majories socials treballadores que veuen com, el miratge capitalista, no dóna resposta a les seves demandes bàsiques.

El PCE, PSUC Viu i la Joventut Comunista reivindiquem els valors de l’antifeixisme, la millor tradició dels pobles europeus, un exemple de mobilització social que avui és més necessària que mai, perquè els pobles que no recorden la seva història estan condemnats a repetir-la.